Quan parlem de la nova economia espacial, gairebé sempre ens ve al cap el mateix nom: SpaceX. Elon Musk ha acaparat durant anys titulars, contractes i imaginari col·lectiu. Però mentre el focus mediàtic se centrava en ell, una altra empresa, molt més discreta, ha anat avançant amb pas ferm: Rocket Lab.
Aquest 2025 pot ser un any decisiu per a l’empresa de Peter Beck. El vídeo recent del podcast Chit Chat Stocks, amb Simon Erickson de 7investing, ajuda a posar context. Erickson no és un analista qualsevol: és conegut per haver encertat moviments d’altres empreses tecnològiques com Palantir o Nvidia. Quan ell opina sobre Rocket Lab, val la pena escoltar-lo.
Dels petits llançaments al gran escenari
Rocket Lab va començar especialitzant-se en el nínxol dels satèl·lits petits, un mercat que SpaceX havia deixat en segon pla. El seu coet Electron va demostrar que era possible oferir llançaments fiables, flexibles i relativament barats per a clients que no necessitaven la potència d’un Falcon 9.
Aquesta etapa inicial els va donar reputació i ingressos sòlids. Però era només l’aperitiu. Beck mai no ha amagat que la visió és molt més àmplia: construir una empresa capaç de ser partner estratègic en totes les capes de la cadena espacial —des del llançament fins a la fabricació de satèl·lits i la gestió de missions complexes.
I els números ho demostren. En el segon trimestre de 2025, Rocket Lab va registrar ingressos rècord de 144 milions de dólars, un creixement del 36% respecte al mateix període de l’any anterior. Han completat 70 llançaments d’Electron amb una taxa d’èxit del 100% aquest any, incloent la proesa tècnica de fer dos llançaments en menys de 48 hores des del mateix lloc.
Aquí és on entra en joc el Neutron.
Neutron: l’aposta que pot canviar-ho tot
El Neutron no és només un coet més gran. És la clau perquè Rocket Lab pugui jugar a la primera divisió. Amb Electron, els ingressos tenen un sostre natural. Amb Neutron, poden entrar a competir en el mercat de les constel·lacions de satèl·lits grans i en missions comercials i governamentals de més envergadura.
Els últims mesos han estat intensos pel que fa al desenvolupament del Neutron. L’agost de 2024, Rocket Lab va completar amb èxit el primer hot fire del motor Archimedes, arribant al 102% de potència. Aquest motor de cicle de combustió oxigen-ric pot produir fins a 165.000 lliures de força de empenta per unitat, i el Neutron portarà nou motors en la primera etapa.
El calendari continua sent ambiciós: la primera missió està prevista per la segona meitat de 2025. Si ho aconsegueixen, el Neutron seria el coet de classe mitjana desenvolupat comercialment més ràpid de la història.
Si el projecte surt bé, Rocket Lab deixarà de ser vista com una empresa de nínxol i es convertirà en la segona gran pota de la infraestructura espacial occidental. Si falla o s’endarrereix massa, pot quedar encallada en un espai secundari durant anys. És, literalment, el seu moment de la veritat.
Més enllà dels coets: la integració vertical
Un aspecte que Erickson subratlla és que Rocket Lab no vol dependre només dels coets. La companyia està invertint fort en la fabricació de satèl·lits i components espacials.
Aquest moviment és estratègicament molt intel·ligent per diverses raons: els marges del llançament són limitats, el valor real està a sobre del coet (en el hardware i software dels satèl·lits), i fabricar per a tercers els dona un paper clau en projectes on altres només poden oferir transport.
Un exemple clar és el contracte de 515 milions de dólars amb l’Agència de Desenvolupament Espacial (SDA) per construir 18 satèl·lits per al programa Tranche 2 Transport Layer-Beta. Rocket Lab ha completat recentment la revisió crítica de disseny (CDR) per aquest projecte, confirmant que el disseny compleix tots els requisits de la missió i habilitant el pas a producció a gran escala.
A diferència de SpaceX, que concentra esforços en el seu propi ecosistema (Starlink), Rocket Lab s’ofereix com a soci flexible per a governs i empreses privades. És una estratègia que pot funcionar especialment bé en un món cada cop més multipolar.
Els contractes governamentals: un coixí imprescindible
En un context marcat per tensions geopolítiques —Ucraïna, Taiwan, rivalitat amb la Xina—, els Estats Units necessiten més d’un proveïdor fiable en l’espai. No poden dependre exclusivament de SpaceX.
Aquí Rocket Lab juga una carta important: la seva discreció i fiabilitat la fan especialment atractiva per a contractes sensibles. L’abril de 2025, l’empresa va ser seleccionada per participar en dos programes governamentals multimilionaris dels EUA i el Regne Unit per al desenvolupament de tecnologia hipersònica.
El primer és el contracte Enterprise-Wide Agile Acquisition Contract (EWAAC) de la Força Aèria dels EUA, valorat en 46.000 milions de dólars i amb vigència fins al 2031. El segon és el Hypersonic Technologies & Capability Development Framework (HTCDF) del Ministeri de Defensa del Regne Unit, amb un pressupost d’aproximadament 1.300 milions de dólars.
Programes com HASTE (el seu vehicle suborbital per a proves hipersòniques) són una mostra clara de com el Pentàgon i altres agències comencen a veure Beck i la seva empresa com un recanvi estratègic. HASTE, una variant suborbital d’Electron, pot transportar càrregues de fins a 700 kg i assolir velocitats superiors als 7,5 km per segon.
Aquests contractes no només aporten prestigi: ofereixen ingressos recurrents i estabilitat financera mentre Neutron encara és en desenvolupament.
Què pot moure Rocket Lab en els propers anys?
Podem identificar alguns catalitzadors clau que podrien impulsar l’empresa:
Debut del Neutron (segona meitat de 2025): Aquest és el gran moment que decidirà si poden competir de tu a tu amb SpaceX en el segment de coets de classe mitjana.
Expansió dels contractes governamentals: especialment amb el DoD, la NASA i els aliats internacionals. La selecció per als programas EWAAC i HTCDF obre portes importants.
Consolidació de la divisió de satèl·lits: amb marges més atractius que el negoci de llançaments. El contracte SDA és només el començament.
Participació en missions lunars i marcianes: abans de 2035, que donarien a Rocket Lab un estatus global de primer nivell.
Desenvolupament de la plataforma marítima: L’empresa ha unveil·lat plans per modificar una barcassa oceànica anomenada «Return on Investment» per aterrar les missions Neutron al mar. Aquest desenvolupament permetrà missions que requereixen el màxim rendiment del Neutron.
Els riscos que no es poden ignorar
Per descomptat, la història no està escrita. Hi ha riscos importants que cal considerar:
Competència feroç amb SpaceX: que té múscul financer i tècnic per reaccionar ràpidament. SpaceX continua dominant el mercat global amb més de la meitat dels llançaments mundials i costos tan baixos com 1.500-2.720 dòlars per quilogram per al Falcon Heavy i Falcon 9 respectivament.
Complexitat tècnica del Neutron: un sol fracàs en els primers llançaments podria fer molt mal a la confiança d’inversors i clients. El desenvolupament de coets sempre ve acompanyat de «grmlins», com diu el mateix Beck.
Necessitat de capital: escalar aquesta visió requerirà inversions enormes i, probablement, noves emissions d’accions. Tot i que l’empresa té 754 milions en efectiu i equivalents, els projectes espacials són devorant capital.
Expectatives del mercat: alguns analistes ja parlen d’objectius de 85 USD/acció. L’acció ha pujat un 85% el 2025, però si la realitat no acompanya, el correctiu pot ser sever.
Una valoració personal: l’estil Beck
El que més em fascina de Rocket Lab no és només el que fa, sinó com ho fa. En un sector ple d’ego i promeses desmesurades, Peter Beck ha construït una cultura d’empresa basada en la precisió, l’austeritat i la constància.
Beck és conegut per ser un micromanager autoconfessat que no pot dormir tranquil si les coses no van bé. Ell mateix diu que la «paranoia és una dels seus superpowers». És un estil menys glamurós que el de Musk, però potser més sostenible a llarg termini.
També m’impressiona la seva aposta per ser integrador parcial, no total. En lloc de voler-ho controlar tot, s’ofereixen com a soci flexible. En una economia espacial que dependrà cada vegada més de col·laboracions internacionals i projectes mixtos públic-privats, aquest enfocament pot ser un avantatge diferencial.
I finalment, crec que el moment geopolític juga a favor seu. Els EUA necessiten un pla B en l’espai. I ara mateix no hi ha cap altre actor amb la maduresa tècnica, la capacitat operativa i l’ambició estratègica de Rocket Lab.
Conclusió: més que una acció, una aposta estratègica
El vídeo de Chit Chat Stocks serveix per entendre que Rocket Lab ja no és només «l’empresa del coet petit Electron». És un projecte que ha anat creixent pas a pas, llançament a llançament, i que ara es troba davant la seva prova definitiva.
El futur dependrà del Neutron, sí, però també de la seva capacitat per diversificar ingressos, guanyar contractes governamentals i mantenir-se competitiu en un entorn dominat per SpaceX. Els números recents són prometedors: 144 milions en ingressos trimestrals, una cartera de comandes d’aproximadament 1.000 milions de dòlars, i contractes governamentals que asseguren fluxos d’ingressos.
No sé si arribarà als 85 USD que alguns analistes projecten. El que sí que sé és que el que està en joc és molt més que el preu d’una acció. És la possibilitat que Occident tingui un segon pilar sòlid en la cursa espacial. I això ja no és només negoci: és estratègia, geopolítica i sobirania tecnològica.
En un món on l’accés a l’espai s’ha convertit en una qüestió de seguretat nacional, tenir alternatives robustes a SpaceX no és només convenient —és imprescindible. I Rocket Lab, amb la seva combinació de pragmatisme neozelandès i ambició global, pot ser exactament l’alternativa que necessitem.