Durant dècades, l’espai ha estat un terreny reservat a agències governamentals i multimilionaris excèntrics. Però de tant en tant, apareixen figures que desafien aquest esquema. Peter Beck, fundador i CEO de Rocket Lab, és una d’aquestes excepcions. Sense formació universitària, sense grans inversions inicials i des d’un país sense indústria aeroespacial, va decidir fundar una empresa de coets a Nova Zelanda. I no només ho va aconseguir, sinó que l’ha convertida en una companyia amb més de 2.600 empleats, 63 llançaments amb èxit i un projecte en marxa que competeix directament amb SpaceX.
En una conversa recent, l’escriptor i periodista Ashley Vance —autor de «When the Heavens Went on Sale«— entrevista Beck en profunditat. Més enllà dels aspectes tècnics, la conversa és una lliçó de lideratge, cultura empresarial, innovació amb recursos limitats i estratègia tecnològica. Aquest article recull els aprenentatges principals, aplicables a qualsevol projecte tecnològic o emprenedor.
No calen milers de milions per fer-ho bé
«La diferència és que si tens milers de milions, pots prendre males decisions durant més temps», diu Beck. Però ell mateix demostra que no cal una fortuna per arribar lluny. El que cal, diu, és prendre bones decisions en el moment oportú.
En un sector dominat per gegants com Elon Musk (SpaceX), Jeff Bezos (Blue Origin) o les apostes d’Eric Schmidt (Relativity Space), Rocket Lab ha destacat amb una fórmula més austera: enginy, determinació i execució sòlida. Mentre altres iniciatives han caigut pel camí, Rocket Lab ha consolidat una proposta basada en coets petits però fiables (Electron), i ara aposta pel Neutron, un vehicle per al segment mitjà del mercat.
El Neutron no és només un altre coet; representa l’evolució estratègica de l’empresa. Dissenyat per desplegar càrregues de fins a 13.000 kg, aquest coet reutilitzable de fibra de carboni està sent desenvolupat a un ritme sense precedents, amb el primer llançament previst per la segona meitat del 2025. Aquest desenvolupament accelerat demostra la capacitat de Beck per executar projectes ambiciosos sense els recursos desmesurats d’altres competidors del sector.
Cultura d’enginyeria, no de titulars
Una de les claus de Rocket Lab és la seva cultura. Tot i que l’empresa cotitza en borsa des d’agost de 2021, Beck confessa que la seva prioritat número u és preservar l’esperit inicial: «El que més temps em pren és assegurar-me que les coses no canviïn.»
Aquesta cultura es basa en fer que les coses passin. Quan una vàlvula clau trigava nou mesos a arribar, l’equip va decidir fabricar-la. Aquesta actitud recorda les primeres etapes de les startups més icòniques, però aquí es manté viva, malgrat el creixement.
Beck també critica l’obsessió pel hype. Mentre altres empreses anunciaven projectes grandiloqüents sense cap prova real, Rocket Lab ha preferit parlar només quan té resultats. Una aposta pel lideratge discret i per l’execució abans que l’expectativa.
El CEO es descriu a si mateix com un «microgestor crònic i paranoic sobre tot, especialment sobre el fracàs«. Tot i que reconeix que aquest estil de lideratge pot no ser adequat per a tots els fundadors o organitzacions, Beck atribueix aquests trets al seu èxit en la construcció de Rocket Lab.
End-to-end: l’espai com a servei
Rocket Lab ha deixat de ser només una empresa de coets. Avui, prop de dues terceres parts dels seus ingressos provenen de serveis orbitals, fabricació de satèl·lits i sistemes espacials. Poden dissenyar, construir, llançar i operar missions per a tercers. És a dir, ofereixen una infraestructura espacial completa, com si fossin l’AWS de l’espai.
Mentre SpaceX cada cop està més centrada en els seus projectes propis (com Starlink), Rocket Lab aposta per un model obert, modular i agnòstic, pensat per donar servei a empreses i institucions que necessiten accés a l’espai sense haver de construir tota la cadena de valor.
Aquesta estratègia es reflecteix en la recent introducció del «Flatellite», un satèl·lit pla que pot ser produït en massa i personalitzat per a extenses constel·lacions de satèl·lits8, demostrant la visió integral de Beck sobre el negoci espacial.
L’espai que ve: més enllà de les comunicacions
Avui, l’espai està dominat per dues aplicacions: les telecomunicacions i l’observació de la Terra. Però Beck creu que això només és l’inici.
Apunta a nous usos emergents com les estacions espacials comercials, la fabricació en microgravetat, o la possibilitat de tenir centres de dades orbitals. També menciona iniciatives com la de Varda Space, que vol fabricar productes en òrbita, aprofitant condicions impossibles a la Terra. Tot plegat són avenços que podrien diversificar radicalment l’economia espacial.
Neutron: el coet a mida del mercat
Una de les decisions estratègiques més rellevants ha estat la mida del Neutron. En lloc de competir frontalment amb el gegantí Starship, Beck ha apostat per un coet de mida mitjana, amb capacitat per oferir llançaments dedicats a clients que no poden omplir una càrrega massiva.
El disseny de Neutron és modular i flexible: es pot adaptar si el mercat ho exigeix. Però Beck rebutja les apostes especulatives i prefereix avançar sobre la base de dades reals i necessitats comprovades.
Aquest enfocament pragmàtic ha donat fruits: Neutron ja ha estat seleccionat pel programa National Security Space Launch (NSSL) Phase 3 Lane 1 de la U.S. Space Force, un contracte de 5,6 mil milions de dòlars que permetrà a Rocket Lab competir per les missions de màxima prioritat de seguretat nacional del Departament de Defensa5.
Noves rutes orbitals i la militarització de l’espai
Rocket Lab participa en projectes experimentals amb l’US Air Force per estudiar transport punt-a-punt mitjançant trajectòries suborbitals. L’objectiu: traslladar càrregues de gran valor entre dos punts del planeta en minuts.
Un exemple d’aquesta col·laboració és el programa HASTE (Hypersonic Accelerator Suborbital Test Electron), una variant suborbital del coet Electron que s’utilitza per a proves de tecnologia hipersònica. Recentment, Rocket Lab ha estat seleccionada per Kratos Defense per llançar una prova de vol hipersònic a escala completa per al Departament de Defensa sota el programa Multi-Service Advanced Capability Hypersonic Test Bed (MACH-TB) 2.0.
Tot i admetre el seu interès estratègic, Beck és escèptic respecte l’aplicació civil d’aquest concepte. «Vols viatjar en un coet amb una fiabilitat del 1.1? Jo no», diu, deixant clar que la seguretat segueix sent un repte majúscul.
Saber què no funciona també és innovar
Rocket Lab va dedicar més de dos anys a investigar sistemes alternatius de llançament com la propulsió per microones o làsers. Però van concloure que, tot i el potencial teòric, eren inviables per problemes físics com la difracció atmosfèrica.
A diferència d’altres, Beck va decidir publicar aquests fracassos. Per ell, saber què no funciona és igual de valuós que descobrir què sí. Aquesta visió científica —de provar, analitzar i documentar— mostra una cultura d’innovació madura i responsable.
Aquest enfocament basat en l’evidència també es reflecteix en el desenvolupament del motor Archimedes, un motor de cicle de combustió escalonada rica en oxidant que Rocket Lab està desenvolupant per al Neutron. Tot i que els detalls es mantenen en secret, l’empresa ha realitzat amb èxit la primera prova de foc calent del motor al Centre Espacial Stennis de la NASA, assolint el 102% de potència.
L’esperit maker de Nova Zelanda
Beck es va criar a Invercargill, una zona rural al sud de Nova Zelanda. Allà, la manca de recursos es compensava amb autosuficiència i creativitat. Un pagès podia ser alhora soldador, mecànic i inventor. Ell mateix va començar muntant motors al garatge del seu pare, escultor i apassionat de la ciència.
Tot i això, critica que molts emprenedors neozelandesos pensen massa en petit. Per això va decidir marxar a Silicon Valley, on tot semblava possible. Allà va aconseguir les primeres inversions i va començar a construir Rocket Lab amb una visió global des del primer dia.
Aquesta combinació d’arrels neozelandeses i ambició global ha donat a Rocket Lab una identitat única. L’empresa opera actualment des de dues ubicacions principals: Nova Zelanda i els Estats Units, amb instal·lacions de llançament a ambdós països.
Lideratge fora del radar
«No he llegit mai un llibre d’empresa ni d’autoajuda», afirma Beck. El seu lideratge es basa en l’experiència i en la seva doble mirada: la d’un enginyer sistemista i la d’un emprenedor intuïtiu. Entén el negoci com un sistema viu, amb compromisos tècnics i humans que cal reequilibrar constantment.
Beck suggereix que un dels principals factors del seu èxit tecnològic és «tenir el cap com a enginyer», perquè les decisions importants es prenen des d’una perspectiva d’enginyeria en lloc d’una mentalitat financera. Aquest enfocament centrat en l’enginyeria es reflecteix en la ràpida evolució de les seves plataformes de llançament.
També defensa el valor de passar desapercebut. «Va ser un error sopar amb Elon», diu amb ironia, insinuant que la trobada va despertar massa atenció de SpaceX sobre el seu segment de mercat.
Lliçons extrapolables
La trajectòria de Peter Beck i Rocket Lab no és només una epopeia espacial. És un cas d’estudi sobre cultura organitzativa, presa de decisions estratègiques, innovació amb sentit comú i lideratge sòlid des de la tècnica.
El 2025 serà un any crucial per a Rocket Lab, amb el llançament previst del Neutron i l’entrada en servei del seu vaixell de recuperació «Return on Investment» el 2026. Aquest vaixell, una barcassa modificada de 122 metres, servirà com a plataforma d’aterratge per a la primera etapa del Neutron, donant a Rocket Lab la flexibilitat de recuperar el coet tant al mar com al lloc de llançament.
Els coets poden semblar lluny del teu dia a dia, però les decisions que els fan possibles no ho són tant. La combinació de visió a llarg termini, enfocament pragmàtic i execució impecable que caracteritza a Beck i Rocket Lab ofereix lliçons valuoses per a qualsevol projecte innovador, independentment del sector.
«Si tens les claus de l’espai, pots fer gairebé qualsevol cosa.» —Peter Beck
I potser, si tens les claus de la teva cultura i model operatiu, també pots fer realitat qualsevol projecte.