Recentment he descobert «L’era de la incertesa» de Josep M. Català Domènech, un assaig que sembla oferir claus essencials per comprendre el desconcertant món en què vivim després de la pandèmia. En aquest post vull compartir amb vosaltres les idees principals d’aquesta obra que promet ser fascinant i que ja forma part de la meva llista de lectures pendents.
Qui és Josep M. Català Domènech?
Abans d’endinsar-nos en el llibre, val la pena conèixer una mica l’autor. Català Domènech és catedràtic emèrit de Comunicació Audiovisual de la UAB i un dels pensadors més lúcids del panorama català actual. La seva trajectòria acadèmica l’ha portat a especialitzar-se en l’anàlisi de la imatge i la cultura visual, però en aquesta obra fa un pas més enllà per oferir-nos una visió panoràmica dels canvis profunds que estem experimentant com a societat.
Al llarg de la seva carrera, Català Domènech ha publicat nombrosos llibres sobre teoria de la imatge, cinema i comunicació visual. La seva aproximació multidisciplinària, que combina elements de la filosofia, la sociologia i l’estètica, el converteix en un autor especialment adequat per analitzar la complexitat del món contemporani. Aquesta nova obra sembla representar la culminació del seu pensament, aplicant les seves eines analítiques a la comprensió de la realitat postpandèmica.
De què tracta «L’era de la incertesa»?
Publicat per Fragmenta Editorial el 2023, aquest assaig de 334 pàgines no sembla una lectura lleugera, però sí extremadament valuosa. El títol ja ens avança la tesi principal: vivim en un temps d’incertesa, en un llindar entre dues èpoques, on les velles certeses s’estan esfondrant i encara no tenim clar què les substituirà.
Segons les ressenyes i comentaris sobre l’obra, Català Domènech parteix d’una premissa que tots hem experimentat d’alguna manera: la pandèmia de la COVID-19 va actuar com un accelerador de processos que ja estaven en marxa, deixant-nos en un estat de perplexitat col·lectiva. Com ell mateix explica, estem en un «moment de trànsit entre dues formes de realitat», i això genera angoixa i desorientació.
El llibre no es limita a descriure aquesta sensació d’incertesa, sinó que intenta proporcionar eines conceptuals per navegar-hi. L’autor sembla suggerir que, en lloc de buscar desesperadament noves certeses que substitueixin les antigues, potser hem d’aprendre a viure en la incertesa, a fer-la productiva i fins i tot creativa.
Les tres revolucions que estan transformant el nostre món
El que fa especialment interessant aquest llibre és com l’autor estructura la seva anàlisi al voltant de tres grans revolucions que estan succeint simultàniament:
1. La fallida de l’humanisme tradicional
La primera revolució té a veure amb la crisi de la idea tradicional d’humanitat. Durant segles, hem construït la nostra civilització sobre la base d’un humanisme que posava l’ésser humà al centre de tot. Però ara, aquest model està en crisi.
Català Domènech explora com les noves tecnologies, la intel·ligència artificial, la biotecnologia i fins i tot la nostra relació amb altres espècies estan posant en qüestió què significa ser humà. Estem entrant en una era «posthumanista» on les fronteres entre l’humà, la màquina i altres formes de vida es difuminen.
Un aspecte que sembla especialment rellevant és com l’autor analitza la manera en què la pandèmia va posar de manifest la nostra vulnerabilitat com a espècie, recordant-nos que som part d’un ecosistema més ampli i no els seus amos absoluts. Aquesta idea ens convida a replantejar-nos la nostra relació amb la natura i amb altres éssers vius.
La crisi de l’humanisme tradicional també es manifesta en la manera com les tecnologies digitals estan transformant la nostra experiència del món. Les xarxes socials, la realitat virtual i augmentada, i la intel·ligència artificial no són només eines que utilitzem, sinó entorns que ens configuren com a subjectes. Català Domènech sembla suggerir que necessitem noves categories filosòfiques per entendre aquesta nova condició humana.
2. Les noves formes del sexe i el gènere
La segona revolució té a veure amb les transformacions en l’àmbit de la sexualitat i les identitats de gènere. L’autor examina com les categories tradicionals de «home» i «dona» estan sent qüestionades i ampliades.
Sembla especialment interessant com Català Domènech vincula aquesta revolució amb la crisi de l’humanisme tradicional. Si la idea mateixa d’humanitat està en qüestió, també ho estan les categories de gènere que hem considerat «naturals» durant tant de temps.
L’autor dialoga amb pensadors com Paul B. Preciado per mostrar-nos que estem vivint una època «postfeminista» (no en el sentit de superar el feminisme, sinó d’anar més enllà de certes concepcions binàries). Aquest capítol promet ajudar a entendre millor debats actuals sobre identitat de gènere que sovint es presenten de manera simplificada als mitjans.
En aquesta secció, l’autor sembla abordar també com les noves tecnologies estan transformant la nostra experiència de la sexualitat i el desig. Des de les aplicacions de cites fins a la pornografia en línia, passant per les noves formes de relació a distància que es van generalitzar durant la pandèmia, estem experimentant canvis profunds en la manera com ens relacionem afectiva i sexualment.
3. Les transformacions de la idea de veritat
La tercera revolució, potser la més evident en el nostre dia a dia, té a veure amb la crisi de la veritat. Vivim en l’era de la «postveritat», les fake news i les bombolles informatives.
Català Domènech analitza com ha canviat la nostra relació amb la veritat i el coneixement. Ja no confiem cegament en les institucions tradicionals (ciència, mitjans de comunicació, universitats) com a fonts d’autoritat. Internet ha democratitzat l’accés a la informació, però també ha creat un caos on és difícil distingir el que és cert del que no ho és.
Un punt que sembla especialment rellevant és quan l’autor reflexiona sobre com l’esperit del progrés s’ha mimetitzat amb l’avenç tecnològic. Hem deixat de creure en el progrés social o moral, però continuem fascinats per cada nova innovació tecnològica, com si la tecnologia per si sola pogués resoldre tots els nostres problemes.
Aquesta secció del llibre sembla particularment urgent en un moment en què les teories de la conspiració proliferen i la desconfiança en els experts s’ha generalitzat. Català Domènech no es limita a lamentar aquesta situació, sinó que intenta entendre les seves causes profundes i proposar noves formes de relació amb el coneixement que no caiguin ni en el dogmatisme ni en el relativisme extrem.
El context històric i filosòfic de l’obra
Un aspecte que fa especialment valuós aquest llibre és la manera com Català Domènech situa les transformacions actuals en un context històric i filosòfic més ampli. L’autor sembla establir diàlegs amb pensadors clàssics i contemporanis per ajudar-nos a entendre millor el present.
Des de la crisi de la modernitat analitzada per pensadors com Nietzsche fins a les reflexions sobre la societat del control de Deleuze, passant per les anàlisis de la biopolítica de Foucault i Agamben, l’autor utilitza un ric arsenal teòric per il·luminar els fenòmens actuals. Però ho fa, segons les ressenyes, d’una manera accessible i sempre orientada a la comprensió del present, no com un simple exercici d’erudició.
Per què aquest llibre sembla important?
El que fa valuós «L’era de la incertesa» no és només el seu diagnòstic del present, sinó també la seva proposta implícita: necessitem nous mapes conceptuals per orientar-nos en aquest món canviant. L’autor no ofereix respostes definitives (seria contradictori amb la seva tesi sobre la incertesa), però sí eines per pensar millor.
Com diu Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, aquest és un assaig en el sentit més noble: «una obra en la qual l’autor es fa preguntes sobre temes clau de la contemporaneïtat, i ho fa en diàleg amb algunes de les veus més lúcides del pensament contemporani. L’autor no vol fixar respostes definitives, sinó apuntar, temptejar, explorar un terreny.»
En un moment en què molts llibres d’actualitat ofereixen solucions simplistes a problemes complexos, l’aproximació de Català Domènech resulta refrescant i honesta. No pretén tenir totes les respostes, però ens ajuda a formular millors preguntes.
Reflexions preliminars
El que més m’atrau d’aquest llibre, a partir del que he pogut investigar, és com Català Domènech aconsegueix combinar l’erudició amb l’honestedat intel·lectual. La seva prosa sembla rica en referències a pensadors com Deleuze, Agamben o Nietzsche, però sense caure en l’academicisme buit. Es percep que l’autor està genuïnament preocupat per entendre el món en què vivim.
Una idea que em sembla especialment suggerent és la necessitat de «desacralitzar la veritat». No per caure en un relativisme nihilista, sinó per entendre que sovint el que es presenta com a «veritat absoluta» és una eina de poder. En temps d’incertesa, potser necessitem més humilitat epistèmica i menys dogmatisme.
També em fa reflexionar sobre la velocitat a la qual vivim. L’autor suggereix que necessitem «baixar-nos del tren de les presses» per recuperar una certa serenor interior que ens permeti pensar millor. En un món on tot sembla urgent, prendre’s temps per reflexionar és gairebé un acte revolucionari.
A qui sembla que podria interessar aquest llibre?
«L’era de la incertesa» no sembla una lectura fàcil, però promet ser extremadament recompensant. Crec que podria interessar especialment a:
- Professors i educadors que volen entendre millor el món en què viuen els seus alumnes
- Professionals de la comunicació i la cultura que necessiten eines conceptuals per analitzar el present
- Persones interessades en la filosofia contemporània i la seva aplicació a problemes actuals
- Activistes i treballadors socials que busquen marcs teòrics per a la seva pràctica
- Qualsevol persona inquieta que senti que el món canvia massa ràpid i vulgui trobar punts de referència
Conclusió
En definitiva, «L’era de la incertesa» sembla ser molt més que un diagnòstic del nostre temps confús. És una invitació a pensar de manera més profunda i matisada, a no conformar-nos amb explicacions simplistes de fenòmens complexos.
Com sembla suggerir l’autor, potser la incertesa no és només una condició negativa a superar, sinó també una oportunitat per replantejar-nos les nostres certeses i construir noves formes de pensar i viure junts. En temps d’incertesa, potser el més valuós no són les respostes definitives, sinó aprendre a fer-nos millors preguntes.