Hi ha empreses que creixen. I hi ha empreses que, any rere any, et fan pensar que potser sí que ho estan fent bé de debò. Rocket Lab és, ara mateix, de les segones.
Els resultats del Q4 2025 no deixen gaire marge per al debat: $602M d’ingressos anuals, un creixement del 38% respecte a l’any anterior, i un backlog que ha superat per primera vegada els $1,85 bilions. Per a una empresa que fa quatre anys pràcticament no existia com a cotitzada, les xifres fan vertigen. El CAGR dels últims quatre anys és del 76,3%. No és un error tipogràfic.
L’Electron: 21 llançaments, 0 fallades
L’Electron ha tornat a ser el motor de tot. Vint-i-un llançaments al llarg de l’any, tots reeixits. Set només al quart trimestre, el millor de la seva història. Per posar-ho en context: cap altra empresa occidental va posar en òrbita un nou coet petit durant el 2025. Cap.
A més dels llançaments comercials, Rocket Lab va completar tres missions HASTE —proves hipersòniques per al Departament de Defensa— i ja en té una altra preparada per a principis d’enguany. Ningú més fa això a les cadències que el Pentàgon necessita. Aquí hi ha una posició competitiva real, no de màrqueting.
El pipeline de nous contractes és sòlid: més de 30 llançaments reservats el 2025, incloent un acord de quatre llançaments amb BlackSky i un de confidencial per a seguretat nacional. Les renovacions de clients habituals conviuen amb nous clients. La base es diversifica.
$816M amb la SDA: el contracte que els posa a una altra lliga
Si hi ha una notícia de l’any, és aquesta. Rocket Lab va guanyar un contracte de $816M amb la Space Development Agency per construir 18 satèl·lits d’alerta de míssils. El major contracte de la seva història. Porta el total de negoci signat amb la SDA fins als $1,3 bilions, amb possibilitat d’arribar als $1B addicionals com a proveïdor de subsistemes per a altres fabricants.
Però el que és realment interessant és com ho han aconseguit. L’adquisició de Geost l’agost passat —una empresa especialitzada en sensors electroòptics per a missions militars— va ser un factor decisiu per guanyar el concurs. La integració vertical, que Peter Beck porta anys defensant, aquí va demostrar el seu valor. No és retòrica corporativa: tenir el payload propi els va donar l’avantatge.
A finals de 2025, la companyia també va entrar al programa SHIELD de l’Agència de Defensa contra Míssils, una IDIQ amb un sostre contractual compartit de $151 bilions. Rocket Lab s’ha assentat, sense gaire soroll, com un proveïdor espacial de referència per al govern nord-americà.
Adquisicions: tancant els forats de la cadena de valor
El 2025 i principis del 2026 han estat actius en M&A:
| Empresa | Tancament | Per a què serveix |
|---|---|---|
| Geost (EUA) | Q3 2025 | Sensors EO/IR per a seguretat nacional |
| Optical Support Inc. (EUA) | Q1 2026 | Instruments òptics d’alta precisió |
| Precision Components Ltd. (NZ) | Q1 2026 | Mecanitzat d’alta tolerància per a l’espai |
| Mynaric Laser Optics (Alemanya) | En procés | Òptica làser; pendent regulació alemanya |
El patró és clar. Rocket Lab no compra per créixer per créixer: compra per tancar forats en la seva cadena de valor. Cada adquisició reforça la capacitat d’oferir missió completa, de llançador a payload, sense dependre de tercers.
Neutron: el primer obstacle seriós
Aquí ve el moment incòmode. Al gener de 2026, el tanc de l’Etapa 1 del Neutron va rebentar durant les proves de pressió hidrostàtica. La investigació va determinar que la causa va ser un defecte de fabricació: el tanc l’havia fet un contractista extern amb un procés manual, mentre la màquina AFP pròpia de Rocket Lab acabava de posar-se en marxa. Una decisió de calendari que ha sortit cara.
El nou tanc ja és en producció, aquest cop amb la seva pròpia tecnologia AFP i amb un canvi de disseny per introduir marge addicional. La conseqüència directa: el primer vol del Neutron queda ajornat fins al Q4 2026.
El retard és real i no té sentit minimitzar-lo. Però la resta del programa avança: el fairing Hungry Hippo ha superat la qualificació i ja ha arribat al Launch Complex 3 a Virgínia. L’estructura de propulsió —capaç de suportar 2,1 milions de lliures de força— és qualificada. El motor Archimedes s’assaja en paral·lel a dues cel·les a Stennis. El LC-3 està llest per als tests de l’Etapa 2.
El Neutron no és un projecte al límit del col·lapse. És un programa de desenvolupament aeroespacial que ha tocat el primer obstacle seriós. Passa a tots.
Els marges pugen, la caixa baixa — i de moment és acceptable
El negoci genera caixa? No, encara no. La companyia va acabar el Q4 amb un flux de caixa operatiu negatiu de $114M, i preveu seguir consumint-ne mentre el Neutron estigui en desenvolupament. Disposa d’$1,1B en caixa i valors per aguantar-ho.
Els marges milloren trimestre a trimestre: el Q4 va tancar al 38% de marge brut GAAP i al 44,3% non-GAAP. La guia per al Q1 2026 apunta a ingressos d’entre $185M i $200M, amb un marge brut lleugerament inferior per un mix de producte menys favorable. L’EBITDA ajustat seguirà en negatiu, entre -$21M i -$27M.
Mentre espera el Neutron, l’Electron paga les factures
Rocket Lab porta anys fent el que diu que farà. Llança cada cop més, amb cada cop menys fallades, i construeix una estructura de negoci que va molt més enllà dels coets. El backlog de $1,85 bilions —un 65% governamental— és la millor assegurança de visibilitat que pot tenir una empresa en aquest sector.
El Neutron arribarà tard. Però si funciona, serà el pas definitiu per convertir Rocket Lab en l’alternativa real als grans players de la indústria. Fins llavors, l’Electron segueix pagant les factures. I no ho fa malament.
Basat en la presentació de resultats Q4 2025 de Rocket Lab, publicada el 26 de febrer de 2026.[ppl-ai-file-upload.s3.amazonaws]