La guerra orbital per les dades: el Pentàgon entre SpaceX i Rocket Lab

En un món on la superioritat militar es decideix tant a l’òrbita com al camp de batalla, controlar el flux de dades és més important que mai. Ara mateix, el Pentàgon ha de prendre una decisió crítica: apostar per una arquitectura plural i descentralitzada o concentrar tot el poder en mans d’una sola empresa. En joc hi ha la seguretat nacional, l’hegemonia tecnològica… i el futur d’empreses com Rocket Lab.

Què és la Transport Layer i per què és clau?

Fa anys que el Departament de Defensa dels Estats Units treballa per dotar-se d’una arquitectura espacial més robusta i descentralitzada. L’objectiu? Assegurar que la comunicació entre sensors, míssils, drons i tropes sigui possible fins i tot en entorns hostils o sota atac. Aquí entra en joc la Transport Layer: una constel·lació de petits satèl·lits en òrbita baixa (LEO) que transmeten dades en temps real, connectats entre si per enllaços làser i renovats cada pocs anys.

Aquesta xarxa, coneguda com a Proliferated Warfighter Space Architecture (PWSA), està liderada per la Space Development Agency (SDA). El seu primer gran èxit ha estat el llançament del satèl·lit experimental T1DES, que ha servit per posar a prova la capacitat de la nova arquitectura per lliurar dades tàctiques en temps real. La mateixa SDA ho explica a Space Development Agency Completes Successful Launch of T1DES Prototype Satellite, mentre que Space Development Agency accelerates launch of first experimental tactical SATCOM satellite subratlla la importància d’aquestes proves per validar el model de constel·lacions proliferades.

La PWSA representa un canvi de paradigma respecte a les antigues constel·lacions de satèl·lits gegants i cars. En comptes de dependre d’uns pocs nodes crítics, la nova arquitectura aposta per la redundància, la descentralització i la capacitat de renovar ràpidament la tecnologia. Això permet resistir millor els atacs, les interferències o els intents de sabotatge, i facilita la integració de noves funcionalitats a mesura que avança la tecnologia.

Dos models en disputa: SDA vs. Milnet

El debat que es viu als passadissos del Pentàgon i al Congrés nord-americà és intens. D’una banda, hi ha el model obert i competitiu de la SDA; de l’altra, la temptació de confiar-ho tot a una sola empresa i una sola constel·lació: Milnet, el projecte alternatiu de SpaceX.

Característica	SDA/PWSA	Milnet (SpaceX/Starshield)
Model	Obert, multi-proveïdor	Menys transparent, únic proveïdor (SpaceX)
Renovació	Cicles ràpids (~30 mesos)	Basat en adaptació de Starlink, desplegament ràpid
Estat actual	Tranche 0 (19 satèl·lits) desplegat, Tranche 1 (126) llançament imminent, Tranche 2 (2027) en marxa	Contracte per a ~480 satèl·lits, gestió NRO i SpaceX
Empreses implicades	Rocket Lab, York, Lockheed Martin, Northrop Grumman, etc.	Només SpaceX (Starshield)
Governança	Institucional, auditable	Privat, altament dependent d’Elon Musk
Riscos	Diversificació, resiliència	Risc de monopoli, dependència crítica

Segons Future Batch of Data Transport Satellites on Hold for Space Force, el model SDA/PWSA aposta per la diversitat de proveïdors i la renovació ràpida dels sistemes. Aquesta pluralitat industrial garanteix que cap empresa tingui el monopoli de la infraestructura crítica, i afavoreix la innovació constant.

En canvi, Milnet, desenvolupat juntament amb la National Reconnaissance Office (NRO) i operat per SpaceX a través de Starshield, s’inspira en la constel·lació Starlink però està pensat per a ús militar, amb més seguretat i serveis dedicats. El projecte preveu una constel·lació de més de 480 satèl·lits i terminals específics, segons Space Force’s Secret 480-Satellite MILNET: Inside SpaceX’s New Military Starlink Revolution.

La diferència de fons entre els dos models és clara: la SDA aposta per un ecosistema plural, auditable i flexible, mentre que Milnet concentra el poder en mans d’una sola empresa, amb tots els riscos que això comporta.

Què s’hi juga el Pentàgon?

La tria entre SDA i Milnet va molt més enllà de qüestions tècniques. És un debat sobre:

Velocitat o pluralitat: Milnet pot desplegar satèl·lits ràpidament, però la SDA aposta per evitar monopolis i diversificar riscos.
Governança i control: La SDA representa la transparència i el control institucional; Milnet, en canvi, concentra el poder en mans d’una sola empresa.
Riscos industrials i geopolítics: Un únic model pot ser eficient, però també més vulnerable a canvis polítics o a decisions d’un sol actor. El Congrés ha advertit que excloure la SDA seria “nefast per a la competència”, com es recull a SpaceOps: Pentagon Reevaluating Future Data Transport Layer.

A més, la decisió tindrà conseqüències per a la indústria espacial nord-americana i per la seva capacitat de competir amb potències rivals com la Xina. Si el model escollit afavoreix la innovació i la diversitat, els EUA podran mantenir l’avantatge tecnològic. Si, en canvi, es concentra el poder en una sola empresa, el risc de bloqueig, dependència o fins i tot sabotatge creix exponencialment.

El paper de Rocket Lab

Rocket Lab ha passat de ser una empresa de llançadors a convertir-se en un actor clau de la nova indústria espacial. Els seus contractes per fabricar satèl·lits per a la Tranche 1 i 2 de la SDA, incloent-hi un acord de 515 milions de dòlars per a 18 satèl·lits de la Tranche 2, la situen al centre del debat, tal com explica Rocket Lab Selects Subcontractors for SDA Satellite Constellation.

El cas de Rocket Lab és paradigmàtic: la companyia ha sabut aprofitar la finestra d’oportunitat que ofereix el model SDA per créixer, diversificar-se i convertir-se en un proveïdor integral de sistemes espacials. La seva capacitat de fabricació modular i ràpida, sumada a l’experiència acumulada en llançaments orbitals, la fa especialment competitiva en un mercat que demana flexibilitat i innovació.

Per Rocket Lab, la continuïtat de la SDA és vital. Si el Pentàgon opta per un model exclusiu amb SpaceX, l’impacte seria devastador: pèrdua de contractes, aturada de l’expansió i risc de quedar fora del mapa de la defensa espacial. Aquesta dependència de la decisió política es fa evident també a Space Development Agency Completes Successful Launch of T1DES Prototype Satellite.

No només Rocket Lab està en joc: empreses com York Space Systems, Lockheed Martin o Northrop Grumman també depenen d’una arquitectura plural per seguir innovant i competint en el sector. El model SDA ha permès fer créixer un teixit industrial àgil, divers i resilient, que seria molt difícil de reconstruir si es trenca l’actual equilibri.

Tres escenaris possibles

El futur immediat depèn de la direcció que prengui el Departament de Defensa. Els escenaris més probables són:

🟩 Escenari 1: Model híbrid SDA + Milnet (60%)

El més probable és una coexistència pragmàtica: la SDA com a columna vertebral i Milnet per a operacions especialitzades. Això mantindria la diversitat de proveïdors i minimitzaria riscos geopolítics. Per Rocket Lab, seria una gran notícia: continuïtat i possibilitat d’expansió.

Aquest escenari permetria aprofitar la velocitat i la capacitat de desplegament de SpaceX allà on sigui imprescindible, sense posar en perill la pluralitat i la resiliència del sistema global. El Pentàgon podria assignar a Milnet missions específiques, com la cobertura de zones de conflicte o la resposta a emergències, mentre la SDA manté el control de la infraestructura bàsica.

🟨 Escenari 2: Reafirmació de la SDA com a únic pilar (25%)

Si el Congrés o la política decideixen reforçar la pluralitat, la SDA podria consolidar-se com a únic model. Això donaria estabilitat institucional i evitaria la dependència d’un sol actor. Per a Rocket Lab, seria el millor escenari possible.

Aquest escenari podria veure’s afavorit per tensions polítiques, com la relació cada cop més tensa entre Elon Musk i Donald Trump, o per la pressió de lobbies industrials que reclamen una competència real i oberta. També hi podria influir la voluntat de garantir la sobirania tecnològica i la seguretat nacional davant d’amenaces externes.

🟥 Escenari 3: Priorització de Milnet (15%)

L’opció menys probable, però no impossible, seria que el Pentàgon apostés plenament per Milnet, marginant la SDA. Això implicaria una dependència crítica d’Elon Musk i SpaceX, amb un alt risc polític i industrial. Rocket Lab en sortiria greument perjudicada, com alerta Space Force ponders shakeup to LEO satellite strategy, potentially hiring SpaceX for data relay.

Aquest escenari podria donar-se si SpaceX aconsegueix demostrar una superioritat tècnica i operativa aclaparadora, o si es produeixen retards o problemes en el desplegament de la SDA. Tanmateix, el risc de monopoli, de bloqueig polític o fins i tot de xantatge industrial seria molt alt, i el Congrés ja ha mostrat la seva preocupació per aquesta possibilitat.

Musk, Trump i el risc de monopoli

No es pot oblidar el factor humà i polític: la relació cada cop més tensa entre Elon Musk i Donald Trump. Si Trump tornés al poder, podria limitar la dependència de SpaceX en sistemes crítics, cosa que reforçaria la posició de la SDA i, per extensió, de Rocket Lab. Aquesta incertesa política plana sobre tot el sector, tal com apunta SpaceOps: Pentagon Reevaluating Future Data Transport Layer.

La història recent demostra que la política pot canviar el rumb de projectes multimilionaris d’un dia per l’altre. La dependència d’un sol actor, per molt eficient que sigui, pot esdevenir una vulnerabilitat insalvable en moments de crisi.

I ara què? El pressupost i el calendari

Els pròxims mesos seran decisius. El pressupost 2026 del Departament de Defensa ja mostra la tensió entre models: 1.040 milions de dòlars per al Transport Layer de la SDA i 277,4 milions per a Milnet, segons Future Batch of Data Transport Satellites on Hold for Space Force. El desplegament imminent de la Tranche 1 (126 satèl·lits) serà la prova de foc per validar el model SDA. Si tot funciona com s’espera, serà difícil qüestionar-ne la continuïtat.

El futur de la Tranche 3, però, està en debat. El Congrés i la Space Force valoren si continuar amb el model actual o pivotar cap a Milnet. De moment, les licitacions estan en pausa, a l’espera de noves directrius pressupostàries. Aquesta incertesa manté en suspens tot el sector, que espera amb expectació els resultats dels primers desplegaments i les decisions polítiques que es prenguin a Washington.

El context internacional: la Xina i la nova cursa espacial

No podem oblidar que aquest debat no es produeix en el buit. La Xina avança ràpidament en el desplegament de les seves pròpies constel·lacions de satèl·lits militars i comercials, i Rússia continua invertint en capacitats d’interferència i guerra electrònica. El model que esculli el Pentàgon marcarà la capacitat dels EUA de mantenir la seva superioritat tecnològica i estratègica en l’àmbit espacial.

La competència global fa que la resiliència, la capacitat d’innovar i la pluralitat de proveïdors siguin més importants que mai. Si els EUA volen mantenir el lideratge, hauran de trobar l’equilibri entre eficiència, velocitat i seguretat.

Conclusions i lliçons per al futur

Les decisions espacials són polítiques: no només compta qui ho fa millor, sinó qui controla i regula.
El model obert de la SDA ha permès fer créixer un ecosistema d’empreses àgils i innovadores, amb Rocket Lab com a cas paradigmàtic.
La resiliència ve de la pluralitat: apostar-ho tot a SpaceX pot ser temptador, però el risc sistèmic és massa gran.
El futur de la guerra (i de la pau) es juga també a l’òrbita. Empreses com Rocket Lab no només busquen sobreviure, sinó ser protagonistes.

En definitiva, el Pentàgon es troba davant d’una decisió que marcarà el futur de l’ecosistema espacial i la competència industrial als EUA. Rocket Lab, i moltes altres empreses, s’hi juguen molt més que contractes: s’hi juga la seva posició en la nova era de la guerra de les dades.